dissabte, 20 de Mar? de 2010

Coll de Parpers (des de La Roca).

Avui ha tocat pujar novament el Coll de Parpers, però aquesta vegada per la carretera de La Roca.

Feia temps que no rodàvem per aquesta carretera, sempre m'ha agradat, és perilloseta perquè no té voral, hi ha corbes, i malgrat els cotxes no solen anar molt ràpid, i acostumen a respectar el ciclistes (hi ha molts), sempre et trobes nerviosos que han d'avançar les bicicletes sigui com sigui.

Avui he dut el Polar amb el sensor de velocitat, per a fer un registre de la sortida al blog, i...
Sóc un Crack!!!
Primer m'he deixat l'imà a casa, se m'apareix la verge i resulta que la roda del meu tàndem en du un.
Ho munto tot, i no hi ha manera que arribi el senyal al monitor.
És un sensor molt vell, així que penso que se li deu haver acabat la pila, bé, ja la canviaré.

La Pepi no ha vingut, crec que tenia una cursa (a peu), així que avui he tornat a portar a la Clara, feia molt de temps que no anàvem junts.
I no han pogut amb nosaltres!

L'anada per la Roca s'ha fet ràpida, ha hagut estones que m'ha costat seguir el ritme, però hem anat aguantant.
En els repetxons durs perdíem contacte, però quan la carretera es posava planera, plat, i a enllaçar!

El repetxó dur de La Roca ja l'hem fet al nostre ritme, sense seguir el grup.
Hem enfilat Parpers amb calma, i quan ens ha passat en Ferran, ens ha indicat que quan en trobéssim el primer tàndem que hagués girat cua, féssim el mateix. I així ho hem fet, tot i que ja estàvem gairebé coronant, però crec que la Clara ja anava patint molt.
És molt patidora, i ella mai et dirà que aixequis el peu, el ritme sempre li està bé.
La veritat es que el que fa damunt d'un tàndem, és digne d'admiració.

Abans de sortir de casa he agafat la camera per a fer alguna foto, però anant amb el ganxo posat tota l'estona, es fa francament complicat, així que ens haurem d'acontentar amb les de "la Cocacola".


"Todos los días un plátano, por lo menos".


A això sí que li dic estar estressat, jejeje...


Quina cara de felicitat.
Què porten aquestes barretes, noies?


No riguis tant Elvi, que mira quina cara té el teu pilot.
L'has deixat fet pols.


Tranqui Javi, que l'abraçada és fraternal (crec).


Caram amb en Ferran, està molt ficat en el seu paper de "Míster", oi?


Més "Happy faces"...







I en Víctor?
Sempre concentrat, tot un professional!






























Publicado por cpradasg @ 23:20
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios