diumenge, 06 de Juny de 2010

"To... da la noche sin dormi... i... ir..."
Ho ambienteu amb una melodia de Mecano, i ja us feu una idea de com he agafat la bici avui per a fer la sortida amb la ONCE.

Divendres vaig anar a un sopar d’antics alumnes (alguns, més de 25 anys sense veure’ls), arribada a casa a les 4:00h del matí, i fins les 7:30h (hora d’enfilar cap el velòdrom), incapaç d’aclucar l’ull ni un minut, uf...

 

95 km amb 3 ports, vent de cara gairebé tot el recorregut, baixada ràpida dels 11, molta calor (màxima de 33ºC), calvari a Sta.Creu, indisposicions, “pàjaras”, avaries, caiguda en parat, 1115m acumulats... I tot això a un promig de 23 km/h.

 

Perfil.



 

Tornem a sortir direcció Molins de Rei.

La sortida es fa còmode ja que a aquestes hores no hi ha gaire trànsit.

Durant la 1ªh ens plantem al peu de la pujada de Castellbisbal, direcció "els 11".
Enfilem la 1ª rampa important del dia.

El port és així, un seguit de tobogans que es van negociant amb relativa facilitat, però he de confessar que entre el sol que ens cau al damunt (no hi ha una miserable ombreta) i la disgregació del grup, es fa una mica “pestosa” la pujada.

En Joan es troba malament i ha de pujar al cotxe.
Un dolor abdominal agut l’obliga a baixar del tàndem.
Així que en Javi, que anava sol, puja amb el Dani, i en Francesc ho fa amb la Gabi.
Seguim, més endavant, l'Iker/Víctor, i la Vane/Elvi, ens esperen. L'iker i l'Ivan enfilen cap "Els 11", i jo vaig pujant amb la Vane i l'Elvi.
La pujada se'ns fa un amica pesada degut a la calor.
De fet, jo, quasi sempre faig aquesta carretera de baixada, es fa millor.
La baixada fins Martorell es fa molt divertida.
Un cop a Martorell ens reagrupem, i seguim fins Gelida.
El grup es torna a disgregar una mica, i un cop a Gelida ens tornes a reagrupar a la terrassa del bar, on ens espera en Ferran.
Mentre fem la Cocacola, arriba eb Miguel, que no havia entès l'hora de sortida.
Duia el genoll tot ple de sang (quina mala passada que et surti la cadena en plena pujada).
En fi, després del descanset, tornem a enfilar per la mateixa carretera direcció Martorell.

Aquesta vegada rodem compactes, excepte el tàndem d’en Francesc i la Gabi (finalment, ells tornen per St.Feliu).

Un cop a Molins de Rei, agafem la carretera de Sta.Creu.

Aquí em vaig haver de començar a exigir, i també a pagar el preu de la manca de son. Les cames no anaven, el 23 no era suficient per a rodar amb agilitat, quin calvari!

Quan en una pujada perds la pistonada, i en contes d’empènyer les bieles, el que fas és moure-les lentament, envaït per una terrible sensació d’estar arrossegant-te per la carretera que fins i tot impedeix que et puguis aixecar, estàs perdut.

I no cal dir que és així com em sentia. Gairebé incapaç de pensar. Per sort, tot patiment, tard o d’hora s’acaba, i aquest no podia ser menys.

Baixada tranquil·la per l’Arrabassada cap a BCN, i arribada al velòdrom.

Les fotos:

Sortida del velòdrom.


Ja vegeu perquè l'Iker i en Víctor sempre es destaquen.


Bona planta parella.


Seguim ben aplegats.


Els "protas":

Javi.


Joan i Gabi.


Tomás.


Vane i Elvi.


Francesc i Dani.


Espero que aquestes no les vegin a la DGT.




De baixada, la cosa s'estira.


Tornada a la normalitat.


Dues generacions de ciclisme.


Carril bici fins a Molis, llàstima que sigui un oasis al desert.





Iker... "A ti no te tiraron la plomada?"


Bon ritme per la carretera de Gelida.






Publicado por cpradasg @ 11:49
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios