diumenge, 17 de Octubre de 2010

?

07:15h AM, tot just han acabat de posar els carrers, que...

Cap el vel?drom!

Quina sensaci? de fred, tot i que surto de llarg, i duc buf i guants llargs.

Avui... El crit?rium.

?s curi?s, per? l'emoci? d'anar a una cursa, els nervis, la visualitzaci? de la mateixa, malgrat no deixa de ser una fabulaci?, i m?s quan ?s la primera vegada que la fas, formen part d'un ritual inconscient que encara ara, no he aconseguit deixar enrera. Tinc 44, i la meva primera cursa la vaig fer amb 18 anys, ja ha plogut molt des d'aleshores, per? aquestes sensacions, m'han acompanyat?sempre abans de penjar-me un dorsal.

I espero que segueixi ?ssent aix? durant molt de temps m?s, aix? significa que encara hi ha il?lusi?.

I avui, aquesta il?lusi?, s'ha vist plenament recompensada, res podria haver sortit millor.

Hem sortit del vel?drom amb 15?C, i hem arribat a Pallej? despr?s de 55' a 10?C. Per a mi, el dia m?s fred de la tardor (no m'ho imaginava), i amb el solet que fa!?

Cam? de Pallej?.

Ens acostem a la furgoneta d'ONCE, deixem els t?ndems, i?entrem al poliesportiu de Pallej?, per a fer un caf? (jo un suquet de pr?ssec).

L'ambient cordial, com sempre. Tots estem distesos, fent broma, tots menys un. Tot i que se'l veu de bon humor, com ?s habitual en ell, el?noto neguit?s. En Javi, no pot evitar dissimular els nervis que se'l menjen per dins, i per fora. I mira, ni ell imaginava el resultat que obtindria avui.

Ja li deia jo al Ferran, que aquesta parella estava forta (Javi-Miguel).

I arriba el moment, despr?s de fer 3 voltetes al circuit per a gravar els punts cr?tics al cervell, explicar a la Pepi on i com haurem d'apretar el cul, ens dirigim a la l?nia de sortida.

Despr?s del protocolari tall de cinta, sortida!

Nosaltres sortim els ?ltims, les individuals surten a tota m?quina, i al nostre davant est? el t?ndem Elvi-Vane, i Gabi-Joan, em surto de la l?nia de cons, i els passo tot el m?s depressa que podem. El pilot ja ?s a uns 10-15m, Pepi "arriba"!!! Crido, i comen?o a baixar corones fent tota la for?a que puc. La m?quina resp?n, les cames no fan mal, i la Pepi aguanta el "tir?n", ens asseiem, segueixo baixant corones, fins que noto l'equilibri entre la for?a i la cad?ncia. Ens acostem al pilot.

Vaig tant concentrat que no s? quina velocitat duem, ni el pols. En aquests moment s?n par?metres totalment secund?ris. En ciclisme, i m?s en circuits, on les sortides s?n tant explosives, l'atenci? la poses en no perdre roda, i aprofitar els m?nims espais per a recuperar posicions, fins trobar el lloc on rodar amb relativa comoditat, el pist? ja baixar?, es tracta d'aguantar l'estr?s de l'arrencada.

Arribo a la roda del t?ndem dels figures David-Jaume, ja tinc la roda bona. A mesura que pujem pel repetx? el pilot tendeix a acostar-se a la dreta del carrer (hi ha tot de cotxes estacionats), en?Jaume m'"encuneta" involunt?riament, nom?s tinc una opci?, passar-lo! Per? no tinc espai. M?s endavant, un cotxe aparcat amb els retrovisors desplegats amena?a amb donar-nos una bona trompada, no m'ho penso, crido "cuidado derecha", agafo fort el manillar, accelero m?s encara, carrego una mica sobre el t?ndem que em precedeix (la meva roda davantera ?s a l'al?ada del pedalier del pilot), veig un m?nim forat, i passo entre el retrovisor i?el t?ndem, els aban?o i entro m?s a l'esquerra del pilot.

Arriba la primera "boia", volta al cono. He de "matar" el t?ndem per a fer la giravolta. Previament he pujat 3 corones, per? han estat insuficients, quan tornem a?emp?nyer els pedals, noto que ens clavem, pujo dues corones m?s i crido a la Pepi que ens aixequem. Arrenquem la m?quina, seiem, corones avall, i endavant! Hem perdut alguna posici?, pero seguim dins el grup.

Els circu?ts on s'han de negociar girs de 180? sempre s?n complicats, ja que has de frenar molt abans de girar, pujar corones, i saber amb quina s'arrencar? abans de fer-ho (sortir clavat ?s mortal). Aquest per?, encara es complica m?s, ja que no ?s pla. El fet d'atacar el gir en baixada, i haver d'arrencar en pujada, ho complica encara m?s. Les arrencades amb pot?ncia aqu?, s?n vitals.

El pilot va enfilat cara a contra-meta, vaig situat a l'esquerra i necessito avan?ar posicions abans d'arribar a la rotonda. Surto de la l?nia de cons, i avan?o en sentit contrari, quan hi ha espai em torno a ficar, per? si em trobo un corredor davant, no m'ho penso i surto de nou, vaig passant al cap de pilot r?pidament, no sense l'esbroncada dels ?rbitres, per? ja sabem, m?s sabe el diablo por viejo... Jajajaja... Com gaudeixo!!!

En aquest moment em sento com antuvi, gaudint de la bici, estic comod?ssim, aix? es lo meu! Penso. A?mil per hora, passant corredors per llocs impossibles, fins i tot per un moment, m'oblido de la Pepi, ?s la primera vegada que es troba en un merder com aquest. No diu res, ser? perqu? t? por? Ser? perqu? va sfixiada? O ser? perqu? est? disfrutant com jo? Coneixent-la, m?s aviat penso que ?s la segona opci?, campiona!

Abans d'entrar a la rotonda, em poso a roda d'una individual (el cap va enfilat), fem el gir, i torno a la realitat. L'arrencada ?s el nostre tal? d'aquiles, ll?gic per una banda, al dur un t?ndem, per la manca d'experi?ncia de la Pepi, que de totes maneres, ho fa molt b? per a ser la primera vegada, i la motxila d'un servidor, que pesa entre 15 i 20 kg.

Tot i amb aix?, connectem, ens mantenim a roda, per? ara no em veig capa? de remuntar. Si aguantem b?, a la baixada recuperarem sense for?ar per avan?ar posicions.

La baixada ?s r?pida, per? em mantinc a roda tranquil?lament.

Rotonda, arrencada... I... P?rdua de contacte. "Arriba Pepi", crido. "Que no se nos vaian, a tope!!!".

A 15m tenim un grupet, a 25 veig els de davant, i nosaltres no anem malament.

No trec els ulls de la grupeta que ens precedeix, l'hem d'agafar, sin? ja estem condemnats.

Perseguim durant 3 o 4 voltes. La dist?ncia, per sorpresa meva, es va mantenint, i la que ens separa del capdavant augmenta paulatinament. A cada volta me'ls trobo abans, per? el segon grup no. Me'ls creuo a cada girada de 180? al mateix punt. Cosa que m'anima a seguir apretant. La Pepi no defalleix. Li dic que respiri fons, que vegui i li pregunto per primera vegada com va. Em contesta que b?, aix? que, a seguir lluitant.

Agafem un corredor que es despenja de la grupeta. Es posa a roda nostra, pero jo faig com si res, vaig concentrat en la persecuci? esperant un par?n del segon grup, i aprofitar l'avantatge del t?ndem per a empalmar, per? res, no afluixen.

El corredor individual comen?a a entrar als relleus. Per? despr?s d'un parell de voltes li dic que es posi a roda si vol. No du un ritme constant, i aix? em mata.

No s? en quin moment, veig com la dist?ncia amb el segon grup augmenta, aix? ?s indicatiu de que estic perdent ritme, tot i que intento mantenir-me constant en la pujada (28-30 km/h), i en la baixada 40-50 km/h. El pols per?, no baixa de 160 ppm, i noto com les sortides de corva van costant m?s, aix? com la pujada, hi ha voltes em que em costa mantenir la multiplicaci?, i pujo una corona.

Finalment, els escapat ens doblen a la baixada. La individual salta darrera d'ells, per? jo els deixo fer, van molt depressa i no em vull morir. En passar davant del Ferran li dic que no entro (per? crec que ni em sent).

Rotonda, enfilada cap a meta, i per la meva sorpresa novament, veig com mantinc la dist?ncia (no pot ser! penso). Pepi, "lo hemos de cojer, van parados"! Crido. Apretem, i retallem dist?ncia amb relativa facilitat.

La individual d'abans, per?, torna a perdre roda.

Em capfico en agafar, si ho fem abans del cono, estem salvats.

El terreny suavitza, augmento la multiplicaci?, atrapo el despenjat (que es posa a la meva roda), i...

Dit i fet, aconseguim enlla?ar. Quin descans, quina difer?ncia. "Lo ves Pepi? Ahora nos llevan en bolandas", li dic. La baixada se m'antulla una del?cia anant a roda. Quin plaer per a les meves cames.

Seguim amb els escapats durant dues voltes m?s, per? a la tercera, comencen els atacs. Abans tamb? n'havia hagut, per? ja veia que eren focs d'artifici, aix? que ni em plantejava entrar en la seva guerra, i no em costava gens tornar a entrar sense canviar de ritme. Ara per?, la cosa anava m?s seriosament. "Vamos Pepi, arriba!" Torno a cridar. Per? noto com darrera meu, no hi ha la mateixa resposta de voltes anteriors. Aix? que no insisteixo (passo de la seva guerra).

La Pepi em diu, han atacado verdad?

S? contesto, "pero no es nuestra batalla".

Seguim rodant amb la individual enganxada com una lapa, cerco un ritme relativament c?mode, i espero que em dobli el segon grup. Matxacar-se sol no t? sentit, la cursa est? ja ordenada, almenys pel que respecta a nosaltres. La dist?ncia amb els que ens seguien s'ha multiplicat. "Mira Pepi, en s?lo dos vueltas la dist?ncia que hemos generado. Hay que ir a rueda, sufrir en las rotondas, y luego dejarte llevar, atento a los canvios de ritmo", li explico.

L'atletisme ?s dur, n'estic conven?ut. Per? jo, mai he sentit patiment m?s gran que aquell que es genera quan anant al l?mit de les teves forces, el ritme canvia, i fas l'impossible per a no despenjar-te. Aixecar el peu ?s una opci? f?cil; atacar quan?et sents fort, tamb?; resistir atacs quan vas "sense cadena", no costa. Per? apretar quan no es pot m?s...

En fi, que seguim amb la nostra cursa, portant en sof? al veter? inseparable.

Doblem al t?ndem Elvi-Vane, i es posen a roda.

No s? qu?ntes voltes m?s portem quan ens doblen els del segon grupet. La individual salta darrera seu, i nosaltres tamb?. Arribem a la rotonda, i novament a l'arrencada tornem a perdre contacte. Apretem per enlla?ar per? ja anem tocats (almenys jo).

Seguim rodant en solitari (la Vane i la Elvi ja no v?nen), i a uns 200m veig el t?ndem Gabi-Joan.

A la darrera volta, ens dobla el t?ndem?Javi-Miguel, i arribant a meta el V?ctor-Iker. Acabem de complertar una volta m?s, i felicito la Pepi al creuar la meta aixecant-li el bra? amb la m?. Ha guanyat la cursa (primera noia).

No puc descriure l'emoci? que m'envaeix, estic content?ssim.

Des d'aqu? aprofito per a felicitar la Pepi. ?s una gran atleta, es nota. ?s forta i sap patir.

Ara ja podem afirmar el que tots ja intu?em, que ?s tamb? una gran ciclista.

"Muchas gracias Pepi, por dejarme compartir estos momentos contigo, y ayudarme a sentir emociones tan maravillosas ".dando pedales sobre la "doble flaca".

Tamb? felicitar en Miguel i en Javi, que han fet una cursa exemplar. Potser ara ja comen?aran a creure's el potencial que tenen. Per a mi, han estat els guanyadors morals de la cursa.

I naturalment, felicito des d'aqu? La Gabi, en Joan, la Vane, l'Elvi, en V?ctor i l'Iker, per l'esfor? que dia a dia els fa?ser m?s bons?ciclistes i millors persones.

I com no, felicitar els guanyadors de la cursa, en Jaume i en David, els quals no conec personalment (nom?s de vista i de compartir un caf? al bar), dels quals per?, no cal dir res, ja que tots coneixem de la seva traject?ria esportiva.

Gr?cies a Miguel ?ngel, Paco i Ferran pel suport que ens d?nen dia a dia. Sense els quals, aquestes coses serien impossibles de fer.

I com sempre, el meu agra?ment a la instituci? ONCE, per deixar-me aportar el meu petit gra de sorra a la gran tasca que duen a terme.

?

Les imatges.

?

Les dades.

ESPECTACULAR!!!

M'ha sortit una gr?fica de llibre.

Un veritable test de Conconi, fet en nom?s 3'.

Observeu la gr?fica inicial.

La corva vermella correspon al registre card?ac.

Si un hi fixeu, les tres primeres voltes, corresponents a l'escalfament, el pols, la velocitat i el perfil, generen unes corves similars (normal), ja que al pujar la pendent, disminueix la velocitat (corva invertida)?i augmenta la FC. Al baixar, passa a l'inrev?s.

Observeu per? el tercer pic del perfil (1? volta de la cursa).

En 3', passo d'estar a 130 ppm, a arribar a les 175 ppm.

El pendent ?s constant (en ascensi?), fins que es veu un punt d'inflexi?, on disminueix. Per definici?, aquesta disminuci? de la pendent, que encara contin?a cap a la FC m?xima, ?s l'umbral anaer?bic (en aquest cas, 170 ppm).

Aquesta dada ?s important?ssima de cara a planificar els entrenaments.

D'altra banda, es veu com la l?nia de FC es va mantenint relativament constant durant les 9 primeres voltes. Cosa quet. indica clarament, que la intensitat de l'esfor? era similar, tant a la pujada com a la baixada. Despr?s, es va amotllant m?s al perfil del recorregut (m?s esfor? al pujar que al baixar).

De totesmaneres, la FC promig, ?s de 162 ppm durant tota la cursa.

?

Cursa:

49 km en 1h51' a 32 km/h (23 voltes / 2 voltes perdudes).

Al?ada acumulada: 185m.

?

N? de volta

Temps

Velocitat Promig

FC promig

1

3'

39,8 km/h

168 ppm

2

4'

31,8 km/h

171 ppm

3

4'

32,1 km/h

169 ppm

4

4'

34 km/h

170 ppm

5

4'

37,3 km/h?

169 ppm

6

4'

35,1 km/h

169 ppm

7

4'

34,6 km/h

165 ppm

8

4'

34,5 km/h

163 ppm

9

4'

33,5 km/h

165 ppm

10

4'

32 km/h

164 ppm

11

4'

31,6 km/h

163 ppm

12

4'

31,9 km/h

160 ppm

13

4'

31,2 km/h

159 ppm

14

4'

31,2 km/h

159 ppm

15

4'

32,6 km/h

161 ppm

16

4'

30 km/h

160 ppm

17

4'

31,2 km/h

159 ppm

18

4'

30,4 km/h

159 ppm

19

4'

33,6 km/h

163 ppm

20

4'

29,9 km/h

155 ppm

21

4'

30,9 km/h

155 ppm

22

4'

30,3 km/h

154 ppm

23

4'

28,7 km/h

155 ppm

?


Publicado por cpradasg @ 20:20
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios